El meu cap em posa la culpa de tot

Avui us porto la meva reflexió sobre una situació que pateixen més del 65% dels professionals, segons dades del Workplace Bullying Institute, en algun moment de la seva carrera professional.

Imaginem Maria, una analista de dades en una empresa de tecnologia. És a la reunió setmanal amb el seu equip i el seu cap, Carlos, per revisar el progrés del projecte actual.

Durant la reunió, es discuteixen els resultats d’una campanya de màrqueting digital recent que no va tenir l’impacte esperat. Carlos es refereix a aquesta campanya com a decebedor i pregunta a Maria, que expliqui per què les mètriques són tan baixes. Les justificacions de Maria no semblen convèncer Carlos qui remata culpabilitzant de no haver tingut tot sota control i pressiona amb les conseqüències del seu error a nivell de l’alta direcció.

És evident que Carlos va desviar la responsabilitat del fracàs cap a Maria, suggerint que el problema rau en el treball de Maria, i, encara pitjor, davant dels seus companys.

Els meus 25 anys d’experiència en posicions executives a empreses de gran nivell així com els més de 200 professionals que he acompanyat com a coach executiu, donen suport a la meva reflexió. A la persona que el pateix, els nivells de confiança i autoestima es redueixen generant un desequilibri emocional. Solen envair sentiments de vergonya, humiliació i rebuig. La por de perdre la feina o de ser apartat, es poden instal·lar. I, per protegir-se, es desenvolupen mecanismes de defensa: renunciem a la iniciativa per l’obediència (“faig el que em diuen per evitar problemes”), demanem les coses per escrit i busquem la validació del que fem. No centraré la meva reflexió sobre el cap. M’importes tu, doncs tu ets el motor del canvi que necessites per aturar aquesta roda. Si et sents identificat amb aquestes reaccions, t’animo que et quedis.

Reconéixer la situació, i entendre-la com un fet neutre.

Primer, és important que sàpigues que no estàs sol i és fonamental reconèixer que aquest tipus de comportament és més comú del que sembla. Cada mes als Estats Units, 2 professionals de cada 3 reconeixen haver viscut o presenciat una situació semblant. A Europa les xifres són millors, 1 de cada dues, però hi ha grans diferències entre els països nòrdics, anglosaxons de tradició protestant als països de tradició cristiana

En segon lloc, i sé que pot semblar xocant, però pensa que la situació que vius és neutra en si mateixa. Què vull dir amb això? Pensa en un got daigua que conté 50% de la seva capacitat daigua. Vas mig ple o mig buit? En funció del context, de la teva personalitat, dels teus valors i creences profundes, tindràs tendència a veure el got mig ple o mig buit. No justifico el comportament del cap, només dic que el fet que parli com ho fa t’impacta de la manera que tu decideixis que ho faci.

Retrat del cap que dóna la culpa als altres

Liderar és un art que se n’aprèn. El bon líder és aquell que es coneix i coneix l’impacte dels seus actes i paraules en els altres.

Per liderar cal establir relacions de confiança amb tots els stakeholders duna organització. Però encara són molts els que pensen que ser cap és demostrar en tot moment que s’és el més fort, o el que més sap.

I com es construeix la confiança? Per a un líder que construeix confiança als equips, consisteix a fer el que es diu. Com a exemple del que s’espera d’altres amb responsabilitat i humilitat.

Per a un que construeix des del poder i el coneixement, només es tracta de demostrar i amagar quan les coses no surten com a esperat.

No tothom s’ha preparat per a aquest viatge.

Per fer el que es diu, cal coratge i saber afrontar amb resiliència els imprevistos. I, per als líders-força comunicar al seu equip i reconèixer que “ens
hem
equivocat” , amenaça la seva posició de força i experiència. Com reaccionen doncs? La seva única sortida és evitar assumir la responsabilitat i culpar els altres. El que no saben és que això crea un entorn de desconfiança i inseguretat al seu entorn que també afectarà el seu propi exercici i carrera professional.

Per abordar efectivament aquesta situació, és útil entendre les raons possibles darrere del comportament d’un cap que culpa els altres. M’inspiro en el model de Claudio Naranjo, l’Eneagrama, un sistema de tipificació de personalitat que descriu nou tipus diferents. Segons l’eneagrama, el cap que culpabilitza ho fa en resposta a:

1. Mecanismes de Defensa: Ja citats, són estratègies inconscients que les persones fan servir per protegir-se de sentiments d’ansietat o culpa. Culpar els altres pot ser una manera de projectar les seves pròpies inseguretats i errors.
2. Narcisisme: Els caps amb trets narcisistes poden culpar els altres per mantenir una imatge de perfecció i competència. Admetre errors podria amenaçar-ne l’autoestima i la percepció de poder.
3. Inseguretat Personal: Un cap insegur es pot sentir amenaçat per la competència o la possibilitat de fracàs. Culpant els altres, desvia l’atenció de les pròpies febleses i manté el control.

Com a conseqüència d’això, projecten les seves pròpies pors i ansietats en els altres, cosa que els pot portar a culpar els altres per evitar enfrontar les seves pròpies inseguretats. Necessiten constantment seguretat i suport.

Com afrontar el cap que culpabilitza

Un cop sabem que ens enfrontem a una situació que en si és neutra, que la reacció del cap és provocada per les seves pors i inseguretats, toca ocupar-nos de nosaltres mateixos. Què podem fer per manejar aquesta situació?

1. Autoconsciència i autocura: Mantingues la idea que el seu comportament té poc a veure amb tu, sinó la seva reacció a les seves pors i inseguretats.

2. Límits saludables: estableix límits clars per protegir el teu benestar emocional. Aprèn a dir no ia delegar tasques quan calgui sense tenir por de represàlies.
3. Perspectiva i Reencuadre: Tracta de veure la situació des d’una perspectiva diferent. El reenquadrament cognitiu et pot ajudar a interpretar les accions del teu cap de manera menys personal i més objectiva.
4. Suport Professional: Busca suport professional a un coach oa un terapeuta. Parlar amb algú de confiança pot alleujar l’estrès i proporcionar noves perspectives.

El Coaching com a eina eficaç en la resolució de Conflictes

Una eina poderosa per manejar aquest tipus de situacions és el coaching. El coaching executiu és una relació continuada que t’ajuda a millorar el teu aprenentatge, rendiment i qualitat de vida. A cada sessió, tu tries l’enfocament , mentre el coach, amb la seva presència i qüestionament contribueix a accelerar el progrés del client en proporcionar més enfocament i consciència de les opcions . El coaching es concentra on són els clients ara i què estan disposats a fer per arribar on volen estar en el futur .»

En el nostre exemple, el coaching pot ajudar la Maria a:

• Desenvolupar Resiliència Emocional : Enfortir la seva capacitat per manejar l’estrès i les adversitats a la feina.
• Millorar la Intel·ligència Emocional : Ajudar-lo a entendre i gestionar les seves pròpies emocions i les dels altres de manera efectiva.
• Fomentar l’Autoestima i la Confiança : Reforçar la seva autoconfiança i autoestima, cosa que li permetrà enfrontar situacions difícils amb més seguretat.
• Trobar Solucions Pràctiques : Identificar i aplicar solucions pràctiques i efectives per manejar la dinàmica amb el seu cap.

Conclusió

Afrontar un cap que dóna la culpa a tothom és un desafiament, però no estàs només en aquesta experiència. Reconéixer el problema, mantenir la calma i buscar suport són passos clau per manejar la situació. A més a més, el coaching pot ser una eina invaluable per desenvolupar les habilitats necessàries per navegar per aquestes dinàmiques laborals i trobar solucions efectives.

Si estàs interessat a saber més sobre com el coaching pot ajudar-te en aquesta i altres situacions laborals, t’invito a visitar la meva web [SIBEGA](https://www.sibega.com) ia posar-te en contacte amb mi.

Gràcies per llegir i espero que aquestes estratègies us siguin útils.

Fins a la propera!

Silvia Beltrán