{"id":15142,"date":"2024-07-18T00:06:37","date_gmt":"2024-07-17T22:06:37","guid":{"rendered":"https:\/\/www.sibega.com\/el-meu-cap-em-posa-la-culpa-de-tot\/"},"modified":"2024-07-18T00:06:37","modified_gmt":"2024-07-17T22:06:37","slug":"el-meu-cap-em-posa-la-culpa-de-tot","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.sibega.com\/ca\/el-meu-cap-em-posa-la-culpa-de-tot\/","title":{"rendered":"El meu cap em posa la culpa de tot"},"content":{"rendered":"

Avui us porto la meva reflexi\u00f3 sobre una situaci\u00f3 que pateixen m\u00e9s del 65% dels professionals, segons dades del Workplace Bullying Institute, en algun moment de la seva carrera professional.<\/p>\n

Imaginem Maria, una analista de dades en una empresa de tecnologia. \u00c9s a la reuni\u00f3 setmanal amb el seu equip i el seu cap, Carlos, per revisar el progr\u00e9s del projecte actual. <\/p>\n

Durant la reuni\u00f3, es discuteixen els resultats d’una campanya de m\u00e0rqueting digital recent que no va tenir l’impacte esperat. Carlos es refereix a aquesta campanya com a decebedor i pregunta a Maria, que expliqui per qu\u00e8 les m\u00e8triques s\u00f3n tan baixes. Les justificacions de Maria no semblen conv\u00e8ncer Carlos qui remata culpabilitzant de no haver tingut tot sota control i pressiona amb les conseq\u00fc\u00e8ncies del seu error a nivell de l’alta direcci\u00f3. <\/p>\n

\u00c9s evident que Carlos va desviar la responsabilitat del frac\u00e0s cap a Maria, suggerint que el problema rau en el treball de Maria, i, encara pitjor, davant dels seus companys.<\/p>\n

Els meus 25 anys d’experi\u00e8ncia en posicions executives a empreses de gran nivell aix\u00ed com els m\u00e9s de 200 professionals que he acompanyat com a coach executiu, donen suport a la meva reflexi\u00f3. A la persona que el pateix, els nivells de confian\u00e7a i autoestima es redueixen generant un desequilibri emocional. Solen envair sentiments de vergonya, humiliaci\u00f3 i rebuig. La por de perdre la feina o de ser apartat, es poden instal\u00b7lar. I, per protegir-se, es desenvolupen mecanismes de defensa: renunciem a la iniciativa per l’obedi\u00e8ncia (\u201cfaig el que em diuen per evitar problemes\u201d), demanem les coses per escrit i busquem la validaci\u00f3 del que fem. No centrar\u00e9 la meva reflexi\u00f3 sobre el cap. M’importes tu, doncs tu ets el motor del canvi que necessites per aturar aquesta roda. Si et sents identificat amb aquestes reaccions, t’animo que et quedis. <\/p>\n

 <\/p>\n

Recon\u00e9ixer la situaci\u00f3, i entendre-la com un fet neutre.<\/h2>\n

Primer, \u00e9s important que s\u00e0pigues que no est\u00e0s sol i \u00e9s fonamental recon\u00e8ixer que aquest tipus de comportament \u00e9s m\u00e9s com\u00fa del que sembla. Cada mes als Estats Units, 2 professionals de cada 3 reconeixen haver viscut o presenciat una situaci\u00f3 semblant. A Europa les xifres s\u00f3n millors, 1 de cada dues, per\u00f2 hi ha grans difer\u00e8ncies entre els pa\u00efsos n\u00f2rdics, anglosaxons de tradici\u00f3 protestant als pa\u00efsos de tradici\u00f3 cristiana <\/p>\n

 <\/p>\n

En segon lloc, i s\u00e9 que pot semblar xocant, per\u00f2 pensa que la situaci\u00f3 que vius \u00e9s neutra en si mateixa. Qu\u00e8 vull dir amb aix\u00f2? Pensa en un got daigua que cont\u00e9 50% de la seva capacitat daigua. Vas mig ple o mig buit? En funci\u00f3 del context, de la teva personalitat, dels teus valors i creences profundes, tindr\u00e0s tend\u00e8ncia a veure el got mig ple o mig buit. No justifico el comportament del cap, nom\u00e9s dic que el fet que parli com ho fa t’impacta de la manera que tu decideixis que ho faci.<\/p>\n

 <\/p>\n

\n

Necessites ajuda per orientar la teva carrera laboral? Primera Sessi\u00f3 Gratis
\n<\/strong><\/p>\n

Sol\u00b7licita-la!<\/a><\/p>\n<\/div>\n

 
\n\"El<\/p>\n

Retrat del cap que d\u00f3na la culpa als altres<\/h2>\n

Liderar \u00e9s un art que se n’apr\u00e8n. El bon l\u00edder \u00e9s aquell que es coneix i coneix l’impacte dels seus actes i paraules en els altres. <\/p>\n

Per liderar cal establir relacions de confian\u00e7a amb tots els stakeholders duna organitzaci\u00f3. Per\u00f2 encara s\u00f3n molts els que pensen que ser cap \u00e9s demostrar en tot moment que s’\u00e9s el m\u00e9s fort, o el que m\u00e9s sap. <\/p>\n

I com es construeix la confian\u00e7a? Per a un l\u00edder que construeix confian\u00e7a als equips, consisteix a fer el que es diu. Com a exemple del que s’espera d’altres amb responsabilitat i humilitat. <\/p>\n

Per a un que construeix des del poder i el coneixement, nom\u00e9s es tracta de demostrar i amagar quan les coses no surten com a esperat.<\/p>\n

 <\/p>\n

No tothom s’ha preparat per a aquest viatge.<\/p>\n

Per fer el que es diu, cal coratge i saber afrontar amb resili\u00e8ncia els imprevistos. I, per als l\u00edders-for\u00e7a comunicar al seu equip i recon\u00e8ixer que \u201cens<\/i>
\n hem<\/i>
\n<\/b> equivocat\u201d<\/i> , amena\u00e7a la seva posici\u00f3 de for\u00e7a i experi\u00e8ncia. Com reaccionen doncs? La seva \u00fanica sortida \u00e9s evitar assumir la responsabilitat i culpar els altres. El que no saben \u00e9s que aix\u00f2 crea un entorn de desconfian\u00e7a i inseguretat al seu entorn que tamb\u00e9 afectar\u00e0 el seu propi exercici i carrera professional. <\/p>\n

 <\/p>\n

Per abordar efectivament aquesta situaci\u00f3, \u00e9s \u00fatil entendre les raons possibles darrere del comportament d’un cap que culpa els altres. M’inspiro en el model de Claudio Naranjo, l’Eneagrama, un sistema de tipificaci\u00f3 de personalitat que descriu nou tipus diferents. Segons l’eneagrama, el cap que culpabilitza ho fa en resposta a: <\/p>\n

 <\/p>\n

    \n
  1. Mecanismes de Defensa:<\/b> Ja citats, s\u00f3n estrat\u00e8gies inconscients que les persones fan servir per protegir-se de sentiments d’ansietat o culpa. Culpar els altres pot ser una manera de projectar les seves pr\u00f2pies inseguretats i errors. <\/li>\n
  2. Narcisisme:<\/b> Els caps amb trets narcisistes poden culpar els altres per mantenir una imatge de perfecci\u00f3 i compet\u00e8ncia. Admetre errors podria amena\u00e7ar-ne l’autoestima i la percepci\u00f3 de poder. <\/li>\n
  3. Inseguretat Personal:<\/b> Un cap insegur es pot sentir amena\u00e7at per la compet\u00e8ncia o la possibilitat de frac\u00e0s. Culpant els altres, desvia l’atenci\u00f3 de les pr\u00f2pies febleses i mant\u00e9 el control. <\/li>\n<\/ol>\n

     <\/p>\n

    Com a conseq\u00fc\u00e8ncia d’aix\u00f2, projecten les seves pr\u00f2pies pors i ansietats en els altres, cosa que els pot portar a culpar els altres per evitar enfrontar les seves pr\u00f2pies inseguretats. Necessiten constantment seguretat i suport. <\/p>\n

     <\/p>\n

    Com afrontar el cap que culpabilitza<\/h2>\n

    Un cop sabem que ens enfrontem a una situaci\u00f3 que en si \u00e9s neutra, que la reacci\u00f3 del cap \u00e9s provocada per les seves pors i inseguretats, toca ocupar-nos de nosaltres mateixos. Qu\u00e8 podem fer per manejar aquesta situaci\u00f3? <\/p>\n

     <\/p>\n

      \n
    1. Autoconsci\u00e8ncia i autocura:<\/b> Mantingues la idea que el seu comportament t\u00e9 poc a veure amb tu, sin\u00f3 la seva reacci\u00f3 a les seves pors i inseguretats.<\/li>\n<\/ol>\n

       <\/p>\n

        \n
      1. L\u00edmits saludables:<\/b> estableix l\u00edmits clars per protegir el teu benestar emocional. Apr\u00e8n a dir no ia delegar tasques quan calgui sense tenir por de repres\u00e0lies. <\/li>\n
      2. Perspectiva i Reencuadre:<\/b> Tracta de veure la situaci\u00f3 des d’una perspectiva diferent. El reenquadrament cognitiu et pot ajudar a interpretar les accions del teu cap de manera menys personal i m\u00e9s objectiva. <\/li>\n
      3. Suport Professional:<\/b> Busca suport professional a un coach oa un terapeuta. Parlar amb alg\u00fa de confian\u00e7a pot alleujar l’estr\u00e8s i proporcionar noves perspectives. <\/li>\n<\/ol>\n

         <\/p>\n

        \n

        Necessites ajuda per orientar la teva carrera laboral? Primera Sessi\u00f3 Gratis <\/strong><\/p>\n

        Sol\u00b7licita-la!<\/a><\/p>\n<\/div>\n

        \"Com<\/p>\n

        El Coaching com a eina efica\u00e7 en la resoluci\u00f3 de Conflictes<\/h2>\n

        Una eina poderosa per manejar aquest tipus de situacions \u00e9s el coaching. El coaching executiu \u00e9s una relaci\u00f3 continuada<\/b> que t’ajuda a millorar el teu aprenentatge, rendiment i qualitat de vida.<\/b> A cada sessi\u00f3, tu tries l’enfocament<\/b> , mentre el coach, amb la seva pres\u00e8ncia i q\u00fcestionament contribueix a accelerar el progr\u00e9s del client en proporcionar m\u00e9s enfocament i consci\u00e8ncia de les opcions<\/b> . El coaching es concentra on s\u00f3n els clients ara<\/b> i qu\u00e8 estan disposats a fer per arribar on volen estar en el futur<\/b> .\u00bb <\/p>\n

         <\/p>\n

        En el nostre exemple, el coaching pot ajudar la Maria a:<\/p>\n